Cap 2:
No saps si el que estàs veient es real o no, el noi amb el que t’has quedat tancada en un ascensor i no saps quan en sortiràs és l’Alex Monner, no saps que fer, mai t’havies plantejat aquesta situació. Així que el que hagi de passar passarà.
Nora: t..tu..ets..l’aa.
Alex: Sí, soc l’Alex Monner i suposo que tu ets fan meva no?
Nora:..si
Alex: Et trobes bé? Estàs molt pàl•lida. :S
De cop i volta et desmaies però l’Alex t’agafa perquè no et donis un cop contra el terra. Al cap d’uns deu minuts comences a obrir els ulls, i veus el seu rostre, amb els ulls i aquell somriure que té. Surts de la teva fantasia i penses, déu meu! M’acabo de desmaiar en veure l’Alex Monner, pensarà que sóc una estúpida...
Alex: estàs bé?
Nora: si, crec que si. Però em sento una mica ridícula.
Alex: tranquil•la suposo que trobar-me en un ascensor a París no és normal!
Nora: no, gens normal. Per cert em dic Nora.
Alex: Encantat Nora.
Nora: Si que triguem no a arribar a l’últim pis?
Alex: Joder! És veritat, jo no m’enrecordava, però l’ascensor s’ha encallat.
Nora: dons hauríem de prémer el boto de la campaneta perquè ens vinguin a treure d’aquí no?
Alex: és una bona idea! Jajaja!
Prems el boto però no respon, ho tornes a intentar i res...
Nora: Alex, diria que el botó està espatllat.
L’ Alex treu el mòbil per mirar si te cobertura, tu l’imites però res ni una trista ratlleta de cobertura.
Nora: I ara que fem?
Alex: Només podem fer una cosa, esperar.
Us poseu a xerrar com si fóssiu amics de tota la vida, us expliquen anècdotes, les coses que us agraden... fins que els dos us oblideu de que esteu tancats a dins d’un ascensor.
Comencés a tenir fred, com que es l’estiu no portes jersei, així que t’abracés les cames per estar més calentona. L’ Alex se’n adona.
Alex: Tens fred?
Nora: Una mica...
Alex: té si vols et deixo el meu jersei, no el faig servir
Nora: Moltes gràcies.
Et poses el jersei de l’ Alex i continueu xerrant.
FES CLIK A MÉS IMFORMACIÓ PER SEGUIR:
Nora: Saps, mai m’imaginaria que em quedaria tancada a un ascensor, i a més amb tu. No ho oblidaré mai.
Alex: Jo tampoc, i entre tot m’ho estic passant bé, saps, m’agrada conèixer gent nova de tant en tant. Per cert quan fa que has arribat?
Nora: he arribat avui, quina benvinguda que em dona París eh! (Els dos rieu.) I tu quan fa que has arribat?
Alex: També avui mateix. I em quedo aquí dos setmanes.
Nora: De veritat?! Jo també em quedo dos setmanes.
Mires l’hora ja són les 9 del vespres, penses amb els teus pares, deuen estar súper preocupats, tens ganes de sortir d’allà per poder menjar alguna cosa i beure aigua, però tampoc vols marxar perquè l’ Alex et cau molt i molt bé, i t’agradaria continuar parlant amb ell.
De cop i volta, l’ascensor torna a funcionar, arribes al teu destí.
Alex: Nora!!
Nora: Si?!
Alex: Aquest es el meu mòbil: 6_ _ _ _ _ _ _ _
Et guardes el mòbil de l’ Alex i li dones el teu.
Alex: truca’m algun dia i anem a fer una volta tu i jo per París.
Nora: de veritat?
Alex: si. Tinc ganes de saber més sobre tu. Adéu!
Nora: Adéu Alex!:)
Arribes a l’habitació on els teus pares t’estan esperant molt preocupats els hi expliques tota la historia amb els detalls, us arregleu i aneu a sopar i a fer una volta per París.
Nora: t..tu..ets..l’aa.
Alex: Sí, soc l’Alex Monner i suposo que tu ets fan meva no?
Nora:..si
Alex: Et trobes bé? Estàs molt pàl•lida. :S
De cop i volta et desmaies però l’Alex t’agafa perquè no et donis un cop contra el terra. Al cap d’uns deu minuts comences a obrir els ulls, i veus el seu rostre, amb els ulls i aquell somriure que té. Surts de la teva fantasia i penses, déu meu! M’acabo de desmaiar en veure l’Alex Monner, pensarà que sóc una estúpida...
Alex: estàs bé?
Nora: si, crec que si. Però em sento una mica ridícula.
Alex: tranquil•la suposo que trobar-me en un ascensor a París no és normal!
Nora: no, gens normal. Per cert em dic Nora.
Alex: Encantat Nora.
Nora: Si que triguem no a arribar a l’últim pis?
Alex: Joder! És veritat, jo no m’enrecordava, però l’ascensor s’ha encallat.
Nora: dons hauríem de prémer el boto de la campaneta perquè ens vinguin a treure d’aquí no?
Alex: és una bona idea! Jajaja!
Prems el boto però no respon, ho tornes a intentar i res...
Nora: Alex, diria que el botó està espatllat.
L’ Alex treu el mòbil per mirar si te cobertura, tu l’imites però res ni una trista ratlleta de cobertura.
Nora: I ara que fem?
Alex: Només podem fer una cosa, esperar.
Us poseu a xerrar com si fóssiu amics de tota la vida, us expliquen anècdotes, les coses que us agraden... fins que els dos us oblideu de que esteu tancats a dins d’un ascensor.
Comencés a tenir fred, com que es l’estiu no portes jersei, així que t’abracés les cames per estar més calentona. L’ Alex se’n adona.
Alex: Tens fred?
Nora: Una mica...
Alex: té si vols et deixo el meu jersei, no el faig servir
Nora: Moltes gràcies.
Et poses el jersei de l’ Alex i continueu xerrant.
FES CLIK A MÉS IMFORMACIÓ PER SEGUIR:
Nora: Saps, mai m’imaginaria que em quedaria tancada a un ascensor, i a més amb tu. No ho oblidaré mai.
Alex: Jo tampoc, i entre tot m’ho estic passant bé, saps, m’agrada conèixer gent nova de tant en tant. Per cert quan fa que has arribat?
Nora: he arribat avui, quina benvinguda que em dona París eh! (Els dos rieu.) I tu quan fa que has arribat?
Alex: També avui mateix. I em quedo aquí dos setmanes.
Nora: De veritat?! Jo també em quedo dos setmanes.
Mires l’hora ja són les 9 del vespres, penses amb els teus pares, deuen estar súper preocupats, tens ganes de sortir d’allà per poder menjar alguna cosa i beure aigua, però tampoc vols marxar perquè l’ Alex et cau molt i molt bé, i t’agradaria continuar parlant amb ell.
De cop i volta, l’ascensor torna a funcionar, arribes al teu destí.
Alex: Nora!!
Nora: Si?!
Alex: Aquest es el meu mòbil: 6_ _ _ _ _ _ _ _
Et guardes el mòbil de l’ Alex i li dones el teu.
Alex: truca’m algun dia i anem a fer una volta tu i jo per París.
Nora: de veritat?
Alex: si. Tinc ganes de saber més sobre tu. Adéu!
Nora: Adéu Alex!:)
Arribes a l’habitació on els teus pares t’estan esperant molt preocupats els hi expliques tota la historia amb els detalls, us arregleu i aneu a sopar i a fer una volta per París.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada